Avís als navegants!

En aquesta entrada volem donar uns senzills consells als alumnes que comencin aquesta assignatura, sobretot en relació amb l’actitud que creiem que es necessita per a superar-la amb èxit i gaudint-ne.

En primer lloc, pensem que abans de començar molts de vosaltres teniu certes angoixes perquè no sou experts en noves tecnologies: no us espanteu, si se li dedica el temps que cal —certament diferent en cada persona—, tothom se’n surt. Per altra banda, en el cas de les persones que sí que teniu un bon domini tecnològic l’assignatura no perd interès, perquè també aprendreu a treballar en grup i de manera no presencial.

En segon lloc, us recomanem que penseu bé en el tema que tractareu, ja que si bé és cert que l’objectiu és aprendre tecnologia digital, un tema engrescador motiva més i fa que t’hi dediquis més. Durant les primeres fases del projecte és quan s’estableix la base per al bon funcionament del grup i per a acomplir els objectius d’aquesta assignatura. La dinàmica de grup és molt important per assolir els objectius i, això, no s’aprecia fins més endavant. Per això creiem que heu de fer les primeres activitats, malgrat que semblin pesades, amb molta cura.

Per últim, pensem que la feina s’ha d’anar fent de mica en mica i que cal complir amb els terminis per no perjudicar els altres: és una decisió de cadascú aprendre molt o fer el justet, però no oblideu que formareu part d’un grup i que hi podeu compartir totes les sensacions que aneu tenint.

Res més, només ens queda dir, per als que sigueu una mica escèptics amb aquesta assignatura, que les Humanitats no estan renyides amb la tecnologia, ans al contrari, són un gran element de difusió d’aquestes, i desitjar-vos molta sort!

Comiat

Ha arribat l’hora d’acomiadar-nos de l’assignatura. Però només de l’assignatura, perquè totes tenim clar que ens endurem moltes coses al nostre bagatge personal, professional i acadèmic: per exemple, la seguretat que és possible treballar en equip i amb un bon ambient si es té la voluntat d’entendre’s amb els altres i ganes de donar el millor d’un mateix. També ens emportem tot de coneixements sobre tecnologia digital que segurament sense aquesta assignatura no hauríem tingut l’oportunitat d’aprendre, així com la satisfacció per uns bons resultats després d’haver patit uns quants entrebancs. Hi ha hagut alguns aspectes no del tot positius, com la desconfiança en les nostres possibilitats en algunes etapes i el temps que hi hem dedicat (molt per ser una assignatura de 1r curs de grau, però mai suficient per arribar al grau de perfecció que ens agradaria), que ha impedit que la totalitat de les decisions fossin consensuades i fins i tot ha provocat que la Yvonne hagi renunciat a una altra assignatura a la qual estava matriculada.

Però preferim pensar en les coses bones, que superen de llarg les que no ho són tant: així, creiem que personalment ens ha enriquit molt haver hagut d’acceptar decisions amb les quals no estàvem del tot d’acord, haver posat en joc la nostra capacitat argumentativa per a convèncer les altres d’allò que teníem clar, veure les coses des de diferents angles. Hem sabut encoratjar-nos mútuament i donar-nos ànims, i quan les nostres emocions eren negatives no repercutien en les companyes, ja que les reaccions sortien “filtrades”. Un punt feble és que a vegades, per mandra o per falta de temps, no hem redactat missatges tan clars com és necessari en la comunicació virtual i hem deixat córrer temes que potser hauria estat preferible tractar amb més profunditat.

Hem agafat molt afecte al nostre projecte i no n’estem cansades, així que seguiríem millorant la wiki i aprofundint en el tema, no descartem que alguna de nosaltres (o totes) vulguem continuar treballant-hi. Com veieu, l’experiència ha estat per sobre de tot satisfactòria i enriquidora, no podem fer res més que estar contentes d’aquesta assignatura!

Propostes de millora

En acabar el nostre Projecte virtual ens tornem a plantejar, com sempre hem fet en finalitzar cada fase, què podríem fer per millorar-lo. Aquest cop però, hem tingut ajudants, en concret tres, o sigui que hem doblat les forces! En Roger Prims (d”Els 4 jutges‘), la Mònica Martin (d”Estudiosos de la Literatura Catalana‘) i en Miquel Àngel Fraire (d”Els 4 gats‘).

Amb l’ajut, doncs, de les valoracions  fetes pels tres companys de l’aula ens proposem millorar el següent:

1.- Entrades a la vista al Blog en accedir a una categoria (ara apareixen completes).

2.Fer uns quants retocs a la Wiki. Millorar la citació de les fotos, equilibrar la relació entre text i fotos (entrades de literatures catalana i alemanya) i, finalment, adjuntar un petit comentari per justificar certa divergència en la presentació de les diferents llengües.

Hem acordat tornar-nos a trobar ‘virtualment’, un cop finalitzades les jornades de proves d’avaluació final de la UOC, per posar fil a l’agulla!

Tecnologia digital

Avui em toca a mi parlar de Tecnologia digital i he de dir que no em resultarà fàcil, ja què no sé què puc dir de la tecnologia digital que no s’hagi dit ja fins a la sacietat. Tots, sobre tot els que no som ja tan joves, estem astorats de veure les meravelles que es poden fer gràcies a la tecnologia digital, aplicada aquesta a qualsevol àmbit científic, artístic, literari o el que sigui. Per tant dir quelcom de nou, és fa molt feixuc. El que si m’agradaria destacar, potser, de tot això de la tecnologia digital és que al final, si un té la mica de paciència i de perseverança necessàries per a tot procés d’aprenentatge, un acaba per ser capaç de fer servir les eines tecnològiques amb confiança i seguretat i el que és més important encara, de gaudir-ne. Malgrat el que pugui semblar d’entrada, la tecnologia digital està a l’abast de la immensa majoria de persones independentment de la seva edat. Uns aniran més lluny i uns altres no tant, però tothom pot arribar a tenir-ne un cert domini. Amb aquest projecte, hem descobert noves eines, molt útils, ens hem desacomplexat i hem fet coses que no podíem ni imaginar al principi del curs. Ens ha servit per perdre la por i vèncer dificultats. Amb la tecnologia digital, hem descobert que no hi ha errors irreparables, ni aspectes d’un projecte que no es puguin millorar (a condició de tenir idees).

Cerca d’informació

Durant aquesta última fase no hem dedicat massa temps a la cerca d’informació. Si bé durant la Fase 3 vam ampliar les nostres cerques a partir de la informació bàsica que vam trobar a la Fase 2, la Pràctica Final l’hem centrada més en la correcció i en l’adició de petits detalls.

El que sí hem fet, és un bon repàs de la Wiki per assegurar-nos que els hipervincles eren pertinents i que no haguessin desaparegut de la xarxa; el mateix vam fer amb els vídeos (concretament el de Can vei la Lauzeta mover, en occità, havia estat retirat de la circulació).

Així doncs, hem modificat alguns hipervincles i n’hem afegit d’altres. Normalment, hem donat prioritat als hipervincles en català (llengua en la qual hem redactat la Wiki), però part de la informació ens ha estat més fàcil trobar-la en francès (al cap hi a la fi, les llengües/literatures que hem tractat formen part de l’Estat francès) o fins i tot en anglès (a vegades, la informació en anglès ens ha semblat més imparcial). A l’apartat de basc n’hi ha un en espanyol (jo, personalment no entenc el basc) i a l’apartat d’alemany n’hi ha algun en alemany, un d’ells de la Universitat Goethe de Frankfurt; el que vindria a demostrar que els autors alsacians són seguits als territoris de parla alemanya. També hem procurat que les llengües tractades es reflectissin en la seva ‘versió original’ en un moment o altre.

Bé, finalment, jo també voldria mencionar la feina portada a terme per la Yvonne en recollir la Webgrafia.


E-civisme

En aquesta fase ha estat quan hem hagut de parar més atenció a mantenir una actitud digital cívica, ja que una de les activitats més importants que havíem de dur a terme era la creació de la bibliografia i la webgrafia. En un primer moment ens pensàvem que seria una tasca força complexa, però en descobrir que ens podríem servir d’una eina com Zotero, ja no ens ho va semblar tant.

La veritat és que teníem molts enllaços i fotografies que havíem anat trobant després d’haver elaborat la primera selecció de referències a la fase 2. No sabíem si els havíem d’ajuntar a aquesta primera llista, i al final vam trobar una bona solució. Vam decidir crear tres documents diferents de webgrafia: la webgrafia bàsica, els enllaços i les imatges. Considero que ha estat una decisió cívica i útil, ja que diferencia entre la informació que era necessari citar perquè l’havíem fet servir en la nostra redacció (webgrafia bàsica) i perquè era directament inclosa a la wiki (imatges), la part més cívica; de la que es pot utilitzar per tal d’ampliar coneixements sobre els temes tractats, la part més útil.

Només em queda explicar que el tema de la citació de fonts era un dels aspectes més importants que al final de la fase 3 ens vam proposar de millorar, tot pensant a fer les referències bibliogràfiques més acurades i a facilitar l’ampliació d’informació. Penso que hem aconseguit aquests objectius, i voldria donar les gràcies a la Yvonne, que ha estat qui més s’ha encarregat del recull bibliogràfic i webgràfic.

Gestió del projecte

La planificació d’aquesta fase ha estat senzilla i fàcil de complir. Com que ja ha arribat l’hora de compartir amb la resta de l’aula la feina feta, el consultor ens ha marcat unes dates de finalització comunes a tots que ha calgut respectar sens falta. Així, com sempre, la Mercè va redactar un document esquemàtic on va enumerar les tasques que havíem de fer en aquesta fase i les dates clau, i jo vaig transportar-lo al Google Calendar. Ens feia por que amb les festes nadalenques i diversos viatges que hem hagut de fer perdéssim el fil i ens costés respectar la planificació, però finalment no ha estat cap problema gràcies als esforços que s’han fet per a no “desconnectar” (i que agraeixo profundament a les meves companyes).

Aprofito aquesta darrera entrada sobre la planificació per dir que trobo que ha estat un dels punts forts del nostre grup i que totes hem estat conscients de la seva importància, ja que gairebé sempre s’ha complert. Hem tingut clar que alguns dels terminis que ens hem anat proposant  podien ser flexibles, però sempre hem sabut distingir-los dels que sí que s’havien de complir necessàriament.

Com a coordinadora del grup, també he d’explicar que vaig haver d’adoptar aquest rol sobretot al principi, però ni en la fase anterior ni en aquesta no ha estat necessària una figura directora, ja que totes teníem al cap la planificació i una visió global de com estava el procés, i finalment hem trobat una manera força àgil de prendre decisions, basada en la comunicació freqüent entre nosaltres i la creixent confiança.